Un estudi internacional liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) revela senyals d’envelliment biològic accelerat en càncers de mama desenvolupats després d’haver superat un càncer previ.

Palma, 02 de juny de 2026.- L’estudi, publicat aquesta setmana, demostra que aquests tumors presenten marques epigenètiques característiques, és a dir, canvis moleculars que alteren el funcionament dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A més, els investigadors han identificat senyals compatibles amb un envelliment biològic accelerat de les cèl·lules tumorals.

«A mesura que augmenta la supervivència al càncer, cada vegada hi ha més pacients que, anys després de superar la malaltia, desenvolupen un segon tumor. Aquest segon tumor no consisteix en una metàstasi de l’anterior, sinó en una nova malaltia. Durant anys s’ha observat que aquests segons tumors de mama presenten un pitjor pronòstic que els tumors primaris, però se’n desconeixien les bases biològiques que ho podrien explicar», explica Diego Marzese, investigador del projecte i director del Laboratori d’Epigenètica del Càncer de l’IdISBa.

«Aquestes alteracions podrien estar relacionades amb l’impacte acumulat del càncer previ, dels seus tractaments i de processos associats a l’envelliment biològic accelerat», assenyala Andrés F. Bedoya-López, primer autor de l’estudi.

El treball representa la culminació d’una línia d’investigació iniciada el 2017 per l’equip del Dr. Marzese juntament amb cirurgians i oncòlegs del Saint John’s Cancer Institute de Los Angeles. Aquells primers estudis van suggerir que els tumors de mama desenvolupats després d’un càncer previ podien presentar característiques moleculars pròpies. La nova investigació confirma i amplia aquelles observacions mitjançant anàlisis epigenòmics d’alta resolució realitzats en cohorts independents de pacients.

«Els nostres resultats suggereixen que aquests tumors podrien conservar “cicatrius” epigenètiques associades al càncer previ o als seus tractaments. Una de les hipòtesis que volem explorar ara és si part d’aquest envelliment biològic accelerat podria estar relacionada amb l’impacte acumulat de tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia, tot i que seran necessaris estudis específicament dissenyats per respondre aquesta qüestió», afegeix Diego Marzese.

Tumors aparentment similars, però biològicament diferents

Tot i que els tumors analitzats compartien característiques clíniques similars, l’estudi va identificar diferències rellevants en el seu perfil molecular. En concret, els investigadors van observar alteracions epigenètiques associades a gens relacionats amb la senyalització hormonal, un procés fonamental en molts càncers de mama i determinant en el seu tractament.

A més, el treball va detectar senyals compatibles amb un major envelliment biològic de les cèl·lules tumorals, una troballa que, segons els investigadors, podria reflectir l’efecte acumulat de factors associats al càncer previ i al seu context clínic.

Cap a una millor comprensió de la supervivència al càncer

Els investigadors consideren que aquestes troballes podrien contribuir al desenvolupament d’estratègies de seguiment i tractament més personalitzades per a pacients supervivents de càncer.

A més, el treball obre una nova línia d’investigació centrada a comprendre com els tractaments oncològics poden influir en l’envelliment biològic a llarg termini i per què algunes persones semblen més vulnerables que altres a aquests efectes.

La investigació ha estat finançada, en part, per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), la Unió Europea, el Govern de les Illes Balears, l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).