El Congrés Europeu de Cardiologia (ESC 2025), celebrat a Madrid entre el 29 i el 1 de setembre, ha estat l’escenari de la presentació d’una troballa que sacseja la pràctica clínica: els betabloquejants, medicament prescrit de manera rutinària després d’un infart, no aporten cap benefici en pacients amb funció cardíaca preservada i podrien tenir efectes perjudicials, especialment en dones.

La troballa prové del projecte REBOOT, el major assaig clínic realitzat fins ara sobre aquest tema, coordinat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC). L’estudi ha durat sis anys, ha comptat amb la participació de 8.505 pacients i 109 hospitals d’Espanya i Itàlia (entre els quals Son Espases) i s’ha dut a terme sense finançament de la indústria farmacèutica. El cardiòleg Xavier Rosselló, de l’Hospital Universitari Son Espases, l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha format part de l’equip investigador com a primer autor en dues de les publicacions i tercer autor en la tercera. Rosselló, que va treballar al CNIC entre 2018 i 2022, i actualment hi manté una vinculació com a científic visitant.

Els resultats es van presentar el passat cap de setmana en la sessió Hot Line 3 del Congrés Europeu de Cardiologia i es van publicar simultàniament a tres revistes especialitzades confirmant el seu impacte científic i clínic.

L’estudi publicat a The New England Journal of Medicine ha demostrat que els betabloquejants no milloren el pronòstic en pacients amb infart i funció cardíaca normal, mentre que el publicat a European Hearts Journal mostra indicis que aquesta medicació podria ser fins i tot perjudicial quan s’utilitza en dones  que han patit un infart.

Finalment, l’article publicat a The Lancet  és el resultat d’una col·laboració amb investigadors danesos, noruegs, i japonesos, i mostra per primera vegada que aquests fàrmacs sí resulten efectius en el petit grup de malalts que presenten infarts més complicats.

La novetat d’aquests estudis radica en dos fets. Per una banda, l’estudi permetrà personalitzar l’estratègia terapèutica en pacients amb infart, en base al seu sexe i a la seva funció cardíaca. D’altra banda, aquest estudi introdueix el concepte de de-prescriure (retirar medicaments que eren efectius en la medicina que es practicava fa 40-50 anys, però que ja no ho són en el context actual).

Aquestes dades obligaran a modificar les guies. “Partirem de la premissa que els infarts d’abans no són els infarts tan ben tractats i potser algunes medicacions ja no són necessàries”, adverteix el doctor Rosselló que destaca també la tasca silenciosa i rigorosa de tots els investigadors que han participat de manera altruista. Amb 215 participants, l’Hospital Universitari de Son Espases va ser el vuitè hospital espanyol més actiu a l’estudi per qui aquesta presentació ha representat el punt culminant de la carrera científica. “És un èxit col·lectiu que millorarà la vida de milers de persones i transformarà la pràctica clínica arreu del món”, ha declarat.